L'enlairada ermita de Sant Pau, amb precioses vistes al mar, ha albergat el concert celebrat el dissabte 27 de juliol de 2013 de música del barroc amb instruments originals i criteris històrics, dins del XXIIIè cicle de concerts d'Estiu de Sant Pol de Mar. Es varen interpretar obres de Caccini, Strozzi, Castello i Monteverdi del segle XVII; i Laverni, Händel, Corelli i Purcell del XVIII.

Sonare sopra'l basso, frase extreta del tractat d'Agostino Agazzari Del sonare sopra'l basso con tutti li stromenti e dell'usu loro nel conserto (1607), ha donat nom al nostre concert. En el barroc neix el concepte de "baix continu", la veu més greu sobre la qual es construeix la conducció harmònica de la música. El baix continu és el fonament que recolza i estructura la música del barroc. En un edifici serien els fonaments: la base i part de l'obra que queda sota terra i damunt la qual s'edifica tota la casa.

En aquest concert teníem el fagot barroc de l'Anna que dibuixava la melodia del baix juntament amb la tiorba de la Noemí, que a més de seguir la línia del fagot, la farcia amb l'harmonia pròpia de cada acord. La tiorba és un gran llaüt amb cordes greus que va néixer al segle XVII per a aquesta finalitat. I a la part més alta de l'edifici sonàvem sobre el baix en Jordi amb les seves virtuoses flautes i l'oboè, i jo mateixa com a soprano, la veu cantant i transmissora de les paraules dels poètics i enrevessats textos barrocs.

Ens varen obsequiar amb unes paneres plenes de flairoses maduixes del Maresme, i amb el record d'aquest gust dolç i la frescor del mar, els nostres sentits romandran envaïts pels barrocs afectes d' El cor que em batega (Mi palpita il cor, Händel) per L'Amor que espera (Amor ch'attendi, Caccini) un Amant secret (L'amante segreto, Strozzi)...